Angel Berga

ÀNGEL BERGA PLANA

“Als 30 anys un fet inesperat va canviar el rumb de la meva vida i vaig iniciar el meu ofici de carnisser”

                                                                     Pilar Rodeja / Olot, gener del 2024

L’Àngel va néixer el 17 de desembre de 1923 a la Vall de Bianya, per tant aquest 17 de desembre passat l’Àngel va fer 100 anys; és un regal arribar a aquesta edat amb les mateixes facultats que hi ha arribat ell; l’Àngel ha sigut un home molt treballador i honest, unes qualitats que li han aportat unes quantes  satisfaccions a la vida.

Va néixer a Can Jordà de la Vall de Bianya en una família que vivia de la pagesia, el pare és deia Quim i la mare Elvira, eren sis germans, ell era el més gran, va començar a treballar quan era un vailet de només 8 anys, va fer diferents feines tant en el món de la pagesia com a la bòbila, als 30 anys va iniciar el seu ofici de carnisser fins que es va jubilar.

Què ens podeu explicar de quan éreu petit?

A casa hi havia molta feina, el pare i la mare treballaven de valent tant a la casa com al camp, la mare ens cuidava a nosaltres i treia el menjar d’on podia però tot i així el menjar escassejava i no n’hi havia prou, per això a l’edat de 8 anys vaig anar a fer de bouer primer al mas Pujolàs i més tard a la Canova de Nigosa; quan en tenia 12 vaig anar a treballar al camp, treballava per algunes masies de la Vall de Bianya; als camps hi feia diferents feines, depenent de la temporada hi llaurava, cavava blat de moro, arrencava naps… a l’estiu patíem molta calor i a l’hivern molt de fred, quan havíem d’arrencar els naps ens quedaven les mans glaçades.  

Recordo perfectament que durant l’aiguat de l’any 1940 el cabal del riu es va desviar i va passar a menys de cent metres de casa nostra i es va endur part del camp.

Com que era difícil que tinguéssim menjar per tots, els meus germans també van haver de treballar de molt joves, érem 3 germans i 3 germanes (hi havia set anys de diferencia entre el més gran que era jo mateix i el més petit), els homes vam anar a treballar a les cases de pagès i les 3 germanes van anar a fer de minyones a cases de gent benestant a Olot.

Però tot i haver hagut de començar a treballar quan només tenia 8 anys, encara vaig poder anar a l’escola de Ca l’Enric, les temporades que no hi havia tanta feina hi anava més dies durant la setmana, vaig anar-hi des dels vuit anys als dotze, el nostre mestre era el Sr. Costa.

Fins quan vau fer totes aquestes feines de pagès?

Vaig treballar al camp fins els 18 anys, després vaig anar a treballar a la bòbila de Can Maroto a Llocalou, allà hi fèiem rajols, els posàvem dins el forn on es coïen a temperatures molt elevades, treballava de dilluns a dissabte; aquesta feina la vaig fer fins els 30 anys; entremig però vaig haver de fer el servei militar, em va tocar fer-lo a Barcelona; va ser des de l’abril de 1944 fins el juny de 1946.

Què va fer que canviéssiu de feina?

La meva xicota, l’Estrella Serrat treballava en una carnisseria a Olot, el negoci el van obrir amb el seu germà l’any 1947, però malauradament el seu germà és va posar malalt i va morir l’any 1953, va ser llavors que l’Estrella em va demanar que l’anés a ajudar a dur la carnisseria i així va ser com vaig començar l’ofici de carnisser, ens vam casar de seguida i vam portar el negoci plegats, tots dos vam treballar de valent per tirar endavant el negoci, ella treballava a la botiga atenent les clientes i jo treballava a l’obrador; els diumenges anava a les cases de pagès a negociar bestiar; vam estar molts anys que treballàvem de dilluns a diumenge el matí; per tant només ens quedaven els diumenges a la tarda per descansar.

Com a anècdota diré que la carnisseria sempre ha portat el nom de la meva dona, l’Estrella, ella es va morir el juliol de 2023, actualment és el meu fill Josep qui porta el negoci.

Quan us vau conèixer amb la vostra dona, l’Estrella?

Ens vam conèixer quan jo tenia 18 anys, ens agradava molt anar a ballar, seguíem tots els balls que podíem, tant els que feien a la Vall de Bianya com als dels pobles veïns; tal com he comentat, ens  vam casar l’any 1953 i  hem tingut 4 fills, en Quim, l’Elvira, en Joan i en Josep, aquest últim és el que actualment segueix el negoci de la carnisseria; tinc 4 fills, 4 néts i 5 besnéts.

Quines aficions teniu Àngel?

Sempre m’ha agradat molt el futbol, als 18 anys ja anava al camp a veure els partits, en aquella època anàvem al camp de l’Estació d’Olot, que era on hi havia l’antic camp de futbol; actualment encara sóc soci de l’Unió Esportiva Olot.

També m’agradava molt anar al riu, quan la canalla eren petits els diumenges anàvem al riu a berenar, ens banyàvem i també agafàvem peixos i crancs amb les mans; els peixos que havíem agafat els dúiem a Ca la Nàsia, ells feien l’arròs i també ens cuinaven els peixos.

Anar al bosc és una altra de les meves aficions, tant m’agrada anar-hi per  caminar com per anar a buscar bolets, collir castanyes, maduixes, de tot una mica.

Quina altra afició destacaríeu?

Com ja he comentat, una altra de les meves grans aficions ha sigut el ball, a la meva dona també li agradava molt; de joves anàvem un dia a la setmana a ballar, seguíem els balls de les festes majors que feien als pobles de la comarca i ja més endavant, quan ens vam jubilar, anàvem tres dies a la setmana a ballar, anàvem a Muntagut, al casal de la Vall de Bianya, a Les Planes d’Hostoles i a Sant Jaume de Llierca; això ho vam fer durant uns vint anys.

Digueu-me Ángel, què heu fet per arribar als 100 anys i arribar-hi tan bé de salut?

Potser perquè no he begut ni he fumat mai;  he treballat molt i he menjat poc, no he sigut mai una persona de menjar grans plats.

La que més mèrit tenia era la meva dona perquè cuinava unes dietes molt saludables; sempre que algú em deia:

—Com ho feu Angel per estar tan bé?

La meva dona tot rient deia:

—No és tot mèrit seu, heu de mirar qui el cuida.

Expliqueu-nos una mica quin és el vostre dia a dia.

Em llevo a quarts de deu del matí, esmorzo, llegeixo el diari, vaig a caminar, hi ha dies que cuido l’hort perquè encara meno el meu propi hort.

Havent dinat faig la migdiada i després vinc aquí al casal a jugar a la botifarra i passar l’estona amb els amics.

Molta Salut i anys de vida Àngel!