Dolors Bravo

DOLORS BRAVO FLORES

“Des de ben petita havia volgut ser perruquera i em sento molt satisfeta d’haver pogut fer realitat el meu somni”

                                                                     Pilar Rodeja / Olot, juny 2024

La Dolors Bravo Flores va néixer el 2 de Juliol de l’any 1959, va néixer a l’Escala i als 16 anys va venir a viure a Olot, aquí va ser on va conèixer el seu home, en Joan, fill de Can Bastans, es va casar als 29 anys a l’església de la Cot i d’aquesta unió va néixer la seva filla Judit i ara també té un nét de 18 mesos, en Roc.

El 30 de juny la Dolors es jubila com a perruquera de l’Associació de la gent gran i aquest dia acabarà una etapa molt important de la seva vida; amb el seu esperit emprenedor ha pogut desenvolupar aquesta professió durant més de mig segle, de ben segur que li ha aportat moltes satisfaccions i que també l’ha enriquit tant a nivell professional com personal.

Com és que vivint a l’Escala et traslladessis a viure a Olot?

La meva germana s’hi va casar i ens va aconsellar a mi i a la meva germana (som 3 germanes) que també vinguéssim a viure a Olot i així ho vam fer; però tots els caps de setmana anàvem a l’Escala, els nostres pares també venien algun dia per estar amb nosaltres però els dissabtes i els diumenges els passàvem tots junts a l’Escala i encara ara, els caps de setmana hi continuem anant.

Havent nascut en un lloc vora el mar no ho vas trobar a faltar quan vas venir a viure aquí?

Doncs una mica sí que ho vaig enyorar, el que més em va afectar va ser el fred que feia, el clima d’Olot és més fred i humit que el de l’Escala; quan hi vaig venir feia uns hiverns gèlids, aquí hi vaig veure per primera vegada les estalactites que penjaven de les teulades i que es formaven a causa de les baixes temperatures que glaçaven l’aigua; aquí els hiverns també hi nevava sovint cosa que a l’Escala no passava mai.

Apart del clima, també em van sorprendre dues paraules que sovint sentia a dir a les meves clientes i no sabia a què feien referència, els hi vaig haver de demanar que m’expliquessin el seu significat, eren:

“la paga” que volia dir pagar uns diners per avançat en una botiga o establiment per tal de poder-hi anar a comprar el que es necessitava sense haver de pagar quan s’adquiria el producte.

“el bou” fins llavors per mi aquesta paraula només representava un animal, és a dir, el mascle de la vaca; però les clientes em van explicar que aquí es feia el bou per pagar uns diners que servien per col.laborar en l’organització de les festes majors.

Parlem de la teva trajectòria professional, quan vas començar per primera vegada a fer de perruquera?

Als 12 anys ja vaig començar a rentar caps en una perruqueria, hi havien de posar un tamboret perquè hi pogués arribar; als 14 anys vaig començar a treballar en una perruqueria de l’Escala.

Quan vaig venir a viure aquí a Olot tenia 16 anys i vaig anar a treballar en una perruqueria del Carrer de l’Aigua fins que vaig tenir 35 anys.

Llavors va ser quan vaig venir a fer de perruquera aquí a l’Associació, tot i que llavors era només destinat a la gent gran, però només les podia pentinar si tenien el carnet de soci o sòcia; però des que l’Associació de la gent gran es va obrir a totes les edats, a la perruqueria hi han vingut tant la gent d’avançada edat com també gent més jove, amb la condició que estiguessin a l’atur o que  ja estiguessin jubilats; quan plegui a finals d’aquest més de juny ja farà 30 anys que vaig començar aquí la meva trajectòria professional.

Al ser una perruqueria petita i treballar tota sola hauràs hagut de desenvolupar un munt de funcions.

Sí, he hagut de fer una mica de tot, apart de fer de perruquera he hagut de fer  la neteja, controlar l’stock dels productes, parlar amb els proveïdors i fer les comandes; i com que sempre m’ha agradat col.laborar amb l’Associació, quan  tenia un moment també feia altres funcions, com ara regar les plantes, ajudar a preparar activitats, el que fes falta.

També he anat a pentinar clientes als seus domicilis, quan elles per qualsevol motiu no podien venir a la perruqueria; i des que vaig començar a tenir la perruqueria tancada els dissabtes, quan hi havia casaments, batejos, comunions i altres celebracions, també anava als domicilis de les clientes a pentinar-les i maquillar-les per l’ocasió.

Has pentinat només senyores o també pentinaves els senyors?

He pentinat sempre tant homes com dones, quan vaig començar aquí a l’Associació, hi havia un local pels homes que era la barberia i un altre per les dones, que era la perruqueria; jo mateixa feia seguir els dos locals, als homes els pentinava els dilluns i dimarts el matí i la resta de de la setmana pentinava les dones; més endavant tot es va unificar en un sol local que és el que hi ha ara on hi pentino tant els homes com les dones.

Vaig passar uns quants anys sense donar hores i la gent feia cua esperant que els hi toqués el seu torn; a partir de la pandèmia vaig començar a donar hores a tothom.

Quines experiències es viuen quan fa tants anys que pentines les mateixes clientes?

Una de les coses que més he valorat de la meva feina és el tracte humà, aquí hi he fet moltes amistats; la majoria de les meves clientes són amigues meves; algunes d’elles s’han fet molt grans i ara estan vivint en una residència i jo les vaig a buscar, les pentino i també les vaig a acompanyar quan he acabat.

El que em va entristir més va ser que a causa de la pandèmia algunes clientes se’n va anar perquè per desgràcia aquesta malaltia va prendre la vida a molta gent; i aquestes morts les vius també en primera persona.

Però també hi he viscut alguna anècdota divertida; a vegades havia tingut un munt de feina i amb els nervis alguna clienta se n’havia anat amb el tint de les celles posat i si trobaven algú pel carrer que els hi ho comentava tornaven a venir de seguida a la perruqueria i ens fèiem un tip de riure.

Apart de pentinar, també m’ha agradat aconsellar a les meves clientes sobre el tall del cabell, el color del tint, el maquillatge... una mica de tot.

Sempre s’ha dit que a les perruqueries s’hi expliquen moltes xafarderies, és veritat això?

Sí, és veritat, de coses les clientes n’han explicat moltíssimes, de xafarderies se n’han explicat un munt però que consti que tot el que s’ha dit no ha sortit mai de la perruqueria i tampoc n’ha sortit mai el nom de ningú.

També parlàvem d’informacions d’actualitat, d’anècdotes, de receptes de cuina, de consells de decoració, de moda... de tot una mica.

Per altre banda i tal com he comentat abans, com que la majoria de les clientes eren i són amigues meves; això ha fet que elles hagin compartit amb mi les seves preocupacions, les seves angoixes i problemes de tot tipus que estic segura que el fet de poder-ho explicar amb confiança això també les va alleugerir.

Molta salut i anys de vida Dolors, gaudeix al màxim la teva jubilació, ara tindràs l’oportunitat de fer altres activitats  i, sobretot, dedica molt de temps al teu nét, en Roc.