Isidre Miràngels (SIDRO)

LA NOSTRA GENT                        ISIDRE (SIDRO) MIRÀNGELS --------------------------------------------------------- “He portat molta gent al bosc i els he ensenyat a caçar bolets”

Joan Oller / setembre del 2022

En Sidro va néixer a Les Preses el 8 d’abril del 1937 i des dels 18 o 19 anys viu a Olot. És casat i es va jubilar tard, molt tard, als 78 anys. És un home feréstec, coneix el bosc i en recull i aprofita tot allò que li ofereix, depenent de l’època de l’any. També és un gran aficionat al futbol i encara hi juga.

Quin ofici o oficis teniu, vull dir, quines feines heu fet?

Primer vaig treballar a la fàbrica d’embotits d’en Curós, a les Preses. Aquí a Olot vagi treballar a ca l’Espuña, quan estàvem al carrer dels Reis Catòlics, amb l’Esteve i el seu germà, que eren fills d’en Bas. Llavors devíem ser dotze o tretze treballadors. Me’n recordo perquè cada dia al dematí, l’Esteve em donava cèntims per anar a buscar una mica de vi per esmorzar, mira si era bon home. Després vaig anar a l'Arturo Simon. Més tard vaig anar als sants, al taller de Sant Antoni Maria Claret, que era allà on ara hi ha el restaurant de la Quinta Justa. Abans, tot aquell edifici era taller. Vaig treballar-hi fins que vaig tenir 78 anys, que em vaig retirar. Vaig treballar 55 anys al taller.

Em consta que teniu moltes aficions... i dues mobilettes!

Tinc dues mobilettes, sí. Una de negre per anar a prop, a dintre el bosc, que deu tenir entre 65 i 70 anys. Quan s'acabi la mobilette m'acabaré jo. Llavors en vaig comprar una altra que és una mica més nova, que tampoc no és nova perquè té entre 45 i 50 anys. Amb aquesta vaig un xic més enllà, cap a Besalú, Argelaguer... a buscar espàrrecs, a buscar pomes, a buscar cireres... jo ho agafo tot. Tot el que hi ha al bosc, segons la temporada, avellanes, nous, castanyes...

Sé que aneu molt sovint a buscar bolets, n’heu trobat?

Sí que en trobo, sí. Fa escassament cinc dies que vaig anar a Espinavell a buscar rovellons. En vaig fer el cistell gairebé ple, eren rovellons molt macos... i quan marxava, a quarts de dotze, van venir dos senyors que anaven a caçar bolets. Em van dir que venien de Tregurà, i que el cotxe els havia quedat clavat a la carretera. Van haver d'anar a buscar la grua i que per això venien tard allà on era jo.

Que te’ls vols vendre?, em va preguntar un d’ells. No, no... no els vull pas vendre, li vaig dir. Mira, te'n dono 50 euros. No, no, no... Seixanta!, me n’ofereix. Doncs, te...! Després em va explicar que venia d'un poble prop de Barcelona i que comprava bolets. I em va confessar que un cop tornat a casa seva en demanaria uns 110 o 120 euros. Ell mateix va calcular que un cop triats hi havia cap a quatre quilos... Jo ja vaig estar content, vaig agafar el cotxe, vaig tirar una mica més avall, em vaig aturar, em vaig ficar en un altre lloc del bosc i en vaig fer mitja bossada més.

Només hi ha hagut dues persones que jo els duia bolets i me’ls pagaven, perquè me’ls volien pagar. N’he regalat tants..., no ho vulgueu pas saber!

I ahir, hi vau anar?

Sí. En vaig fer 50 euros més. Vaig trobar una dona coneguda que em va demanar si n’hi podia portar, un dia d’aquests. M’ho va demanar al matí i a les set de la tarda ja li duia un cistell de rovellons. Em pensava que es desmaiaria, li va semblar impossible... Ara bé, vaig sortir de casa a tres quarts d’una i arribava a les set de la tarda. Excepte una hora de pujar i una hora de baixar, o sigui que no és pas regalat... i cansat!

I avui també hi he anat, però n’he trobat menys, perquè he anat amb altra gent que no en sabien prou i no n’han trobat gaires, i jo tampoc. Hi ha gent que es despista, els has de cridar..., per això vaig sempre sol, perquè la gent van a caçar bolets, però la majoria no en tenen ni idea.

Aquest és el meu cas... I com és fa això de caçar bolets?

Amb el rovelló, per exemple, si no és molt gros, no el veus, perquè hi ha herba. S’ha d’anar mirant molt a poc a poc. Faig quatre passes, aquí i allà, a vegades poso el cistell a terra, faig un tros i torno cap al cistell... L’altra dia, una dona al costat meu em deia: Oh, jo no en trobo cap de bolet! Jo vaig anar mirant i li vaig dir: Però senyora, si aquí en té... i aquí n’hi ha un altre, i un altre un xic més enllà...! Ai, carai; sí, va dir ella! El seu home, que tampoc no n’havia trobat, va proposar d’anar una mica més amunt, però en dos minuts ja eren a baix del bosc. Com volen trobar bolets? Què fan? Pugen, baixen, pugen, baixen i no fan res més, i no troben res.

Quan temps fa que us hi dediqueu?

Jo des dels sis anys que vaig a caçar bolets. És un ofici, és una experiència, no és res més! També els cal conèixer. Avui mateix he trobat un siureny, o cep, que l’havien tallat i l’havien deixat perquè no el coneixien. És cert que també n’hi ha de gent que en sap. Si hagués comptat els milers de quilos de bolets que he trobat...

Després del rovelló, anireu per l’escarlot, o el que hi hagi...?

Sí. D’aquí pocs dies aniré a buscar vaquetes, que també en diuen rossinyols, i potser trobaré ous de monjola. Però ara és tot molt sec... Aquesta setmana he anat dos dies a caçar bolets i divendres encara hi tornaré. Si no plou s’hauran acabat, però divendres a Espinavell encara potser en trobaria. Si fa sol, em refio de trobar-ne un cistellet a base de moltes hores, això sí. I a Espinavell és tot dret!.

Més aficions... Aneu pels espàrrecs, també?

Sí, i tant! Segons la temporada, al bosc cullo tot el que hi ha. Els espàrrecs serà a últims de gener, primers de febrer, març, abril... Però s’hi ha d’anar de Castellfollit per avall, que és on hi ha les esparregueres. Aquí dalt no n’hi ha, però als marges fins a Figueres, sí. Jo no passo gaire mai d’Argelaguer, Besalú o Maià de Montcal.

Sempre aneu a indrets i racons que coneixeu bé, o no?

Allà on vaig ho conec força tot. Una feixa pot ser molt llarga però no l’agafo mai de pujar i baixar...

És veritat que és més fàcil trobar els bolets pujant que no pas baixant?

Sempre. En un marge, sempre l’has d’encetar per baix.

Aquesta entrevista serà una lliçó per als aficionats boletaires...

He portat molta gent al bosc i els he ensenyat a caçar bolets. Anys enrere a Sant Privat anàvem tretze persones a caçar escarlots, uns amb bicicleta, altres amb moto, altres amb cotxe... Llavors n’hi havia molts d’escarlots allà dalt. Sembla mentida que tot i l’edat que tinc, tots els camins de totes les muntanyes on he anat encara me’n recordo i encara els trobaria.

És veritat que les escarloteres tenen forma de ferradura?

Els escarlots, sí, i els cama-secs també, però el rovelló, no; de rovellons normalment se’n troba un aquí, un altre allà...

Els colliu segons la temporada i a mesura que van sortint, d’una mena o altre...

Sí, ara vindrà el camagroc o vaqueta de pi. Jo els vaig a caçar de can Bundància cap amunt, a la carretera que va a Oix. Allà també hi ha rovellons i escarlots, i també negritos. Normalment, els últims en sortir son els negritos, que son molt bons però es trenquen i s’aixafen molt, no és un bolet fort.

Però ara els boscos son molt bruts, hi ha boscos que no es pot passar. Jo sempre vaig amb un podall. A Tregurà i Espinavell, no, perquè és força net. Però aquí a baix, si no obres camí no passes enlloc.

Més aficions...

El Futbol! Jo soc un dels que vam decidir comprar el camp de futbol que tenim allà a la casa del Collell, a Sant Roc. Érem 23 socis que vam comprar un camp, perquè anàvem a jugar a futbol en un prat amb unes porteries amb tres ferros, però li aixafàvem el blat de moro al veí, fins que vam decidir de comprar un camp. El vam fer esplanar i així anem tirant...

Aquest camp encara està en actiu?

Sí, i tant. Encara diumenge hi vaig anar a jugar.

A part de vosaltres, hi juga algú més?

Allà hi pot anar tothom. És l’únic camp d’aquí a Olot que hi pot anar tothom. Qui vulgui hi pot anar a jugar i fins ara no hem fet pagar res. No és un camp molt gran, però hi ha talps que aixequen la terra i no és gaire pla. Jo me’n cuido de tallar l’herba.

Hi ha algun equip federat que hi jugui?

No, no... Només aficionats de Sant Roc, la majoria.

I també vaig fer 20 anys d’àrbitre de veterans, quan se’n cuidava el Consell Comarcal, que era qui ens pagava, quan hi havia 14 o 16 equips a la comarca, l’En Bas, Sant Feliu, Castellfollit... Jo em vaig retirar als 80 anys. El Consell Comarcal encara ho fa, però ara fan el que en diuen futbol-7.

Expliqueu-me alguna cosa que no hagueu fet?

(Riu) ... i també porto 35 anys a la comunitat de veïns on m’estic... De feina ja en tinc.

Salut, doncs!