Paquita Picart i Ramon Canadell

	RAMON CANADELL GELIS
	PAQUITA PICART PLANELLA

Ramon: “Com a alcalde em sento satisfet d’haver contribuït al desenvolupament turístic, cultural i econòmic de la Vila de Santa Pau”

Paquita: “La professió de mestre em va permetre satisfer la meva inquietud permanent d’aprendre dels altres”

                                                                     Pilar Rodeja / Olot, Gener 2025

En Ramon Canadell va néixer el 3 d’abril de 1942 a Castellfollit de la Roca i la Paquita Picart va néixer el 29 de novembre de 1948 a Setcases, es van conèixer l’any 1968  i després d’un any de festeig es van casar, va ser el 6 de desembre de l’any 1969. D’aquesta unió, l’any 1973, va néixer el seu fill Daniel i de la unió d’aquest amb la Cristina van néixer en Marc i en Tim, en Ramon i la Paquita senten una gran devoció i estima per la seva família.

La trajectòria professional de cadascun d’ells és completament diferent però el que coincideix en tots dos és el seu esperit emprenedor i lluitador. La seva inquietud permanent d’aprendre i innovar els va permetre posar en pràctica els seus coneixements tant en l’àmbit professional, com polític i també pedagògic.

Començarem parlant amb en Ramon perquè ens expliqui el seu recorregut vital i professional des de la infància fins aquesta etapa de la seva jubilació.

Ramon, ens podries explicar com va ser la teva infància?

Durant la meva infància va passar un fet que em va marcar, va ser la mort de la meva mare quan jo tenia 7 anys, durant la seva malaltia vaig haver de viure un temps a casa dels avis materns i el meu germà Martí, que era dos anys més jove que jo, va anar a viure amb una tia, quan només tenia 5 anys.

Després de la mort de la mare vam tornar a casa nostra amb el pare, al cap de poc temps el pare es va casar en segones núpcies amb la Remei que era la dona que hi havia a casa nostra i que tenia cura de la casa i de nosaltres. Mentre vivíem a Castellfollit vaig estar 2 anys internat al Collell com a fàmul, és a dir que m’admetien a canvi de fer de servent de la comunitat religiosa, més tard ens vam traslladar a viure a Olot, d’aquest segon matrimoni del pare en van néixer dues filles, la Gene i la Roser.

Vaig anar a treballar quan encara era molt jove, la primera feina la vaig fer a l’empresa d’embotits Gelis i Puigvert, el Sr. Martí Gelis era un germà de la meva mare, aquí hi vaig treballar un any i mig.

També vaig treballar 2 anys amb el tapisser Boada, per anar a la feina em desplaçava amb bicicleta.

Totes aquestes feines les vaig compaginar amb diferents conferències que feia a l’Acadèmia Plantalech i també anava a classes particulars amb el Sr. Vilà.

Després vaig treballar al taller de Sants de la Verge del Carme que és on està ubicat actualment el Consell Comarcal. Aquí és van adonar que tenia molts bon dots comercials.

Aquests dots comercials et van ajudar a millorar la teva situació laboral?

Sí perquè el gerent del taller de Sants em va proposar fer de comercial i volia que viatgés arreu d’Espanya per vendre les seves escultures.

Vaig heretar els dots del meu pare perquè ell també havia fet sempre de comercial.

Mica en mica vaig anar agafant més representacions i em vaig convertir en un venedor que venia tant els Sants d’Olot com també articles de regal, vaig viatjar per tota Espanya, tant ho feia amb autobús com amb tren, si viatjava a prop em desplaçava amb la Vespa, fins que finalment em vaig comprar un 600, un dels cotxes més venuts en aquella època, després vaig anar amb un 850, que va ser el primer que hi va haver a Olot i més tard anava amb un R-8.

Parlant del vehicle R-8 m’agradaria comentar una anècdota que vaig viure aquella època quan jo viatjava per Espanya fent de comercial. A la premsa va sortir publicada la notícia que un senyor que es deia Ramon Canadell havia tingut un accident de trànsit mortal mentre conduïa el seu R-8 i tothom es va pensar que era jo, fins i tot havien donat el condol a la meva família, però malgrat la coincidència més tard tothom es va assabentar que el difunt era un senyor que es deia Ramon Canadell que casualment conduïa un cotxe com el meu però que vivia a Vic.

També voldria afegir que el meu germà Martí es va incorporar amb mi fent de comercial, treballàvem per les mateixes empreses però veníem a zones diferents d’Espanya.

Quan va ser que vas conèixer la Paquita?

Va ser l’any 1968, mentre treballava de comercial, després d’haver treballat uns mesos intensament sempre teníem un període de descans i en un d’aquests descansos mentre passejava per davant de Sant Esteve un amic meu me la va presentar, i com que l’atracció va ser mútua, ens vam posar a festejar i al cap d’un any, el 6 de desembre de 1969, ens vam casar a Setcases, era un dia que nevava i per tant feia força fred, la núvia anava ben vestida per superar les baixes temperatures, el meu germà Martí va ser el padrí.

Quan va ser que vas muntar la teva pròpia empresa?

A Santa Pau la meva dona va organitzar una sortida de tres dies a Lourdes i allà vaig veure que venien souvenirs fets amb fusta cremada, el resultat final em va agradar molt, tenia moltes ganes d’aprendre aquella tècnica, per aquest motiu vaig anar un temps a Sant Joan Les Abadesses perquè me n’ensenyessin.

Quan ja estava format tenia ganes de fabricar els meus propis productes, això va ser el que em va fer decidir a muntar l’empresa de souvenirs a Santa Pau, va ser l’any 1973, la vaig muntar juntament amb un altre soci,  la raó social de l’empresa era PICART, S.A., la tenia a Santa Pau perquè allà hi teníem el domicili, perquè a Santa Pau era on treballava la meva dona, que exercia de mestra.

El material dels productes que fabricava van anar canviant, tant feia souvenirs de fusta, com de plàstic o de porcellana, venia a Espanya i a França, quan anava a França sempre m’hi acompanyava la meva dona perquè ella tenia coneixements de francès i jo no, normalment hi anàvem quan ella tenia vacances de l’Escola.

L’activitat empresarial de l’empresa va durar 27 anys, l’any 1999 va ser l’any que vaig tancar el meu negoci de souvenirs.

Mentre encara regentava l’empresa va ser quan em van proposar que m’incorporés a la llista electoral de les eleccions municipals de Santa Pau encapçalada per Fidel Batlle. A les primeres eleccions no vaig entrar a formar part de l’equip de govern però un temps després la dimissió d’un company va fer que pogués entrar com a regidor de l’Ajuntament.

Què va fer que et presentessis com a candidat a l’alcaldia de la Vila de Santa Pau?

Perquè el fet de formar part de l’equip de govern i participar en els plens de l’Ajuntament em va fer veure tot el que es podia fer per millorar la Vila de Santa Pau, jo veia que la Vila tenia uns recursos naturals, històrics i humans considerables i també tenia un potencial turístic important. Això va ser el que em va engrescar a presentar-me com a candidat a l’alcaldia i com que vaig sortir elegit, com a alcalde vaig lluitar de valent per mantenir i conservar el patrimoni cultural i històric de la Vila de Santa Pau així com contribuir al seu desenvolupament econòmic.

Un dels llegats que vaig deixar va ser el laberint medieval que com a recorregut està format per diferents camins que passen pel recinte medieval del Casc Antic de la Vila amb els seus corresponents miradors.

Altres llegats que van millorar la Vila van ser els següents:

Eliminar les voreres, pavimentar el carrer principal que travessa tota la Vila, obrir i asfaltar el carrer que va fins a l’Escola i els carrers del barri de Can Blanc, vaig obrir el Centre Cívic de Santa Pau i el de Can Blanc, així com condicionar els carrers de la Cot i el Sallent i també vaig condicionar uns terrenys per fer l’Aparcament del Pont.

Vaig fer l’ampliació de l’Escola, la remodelació de l’Ajuntament i vaig obrir l’oficina de turisme a la casa de Can Vayreda.

Un altre llegat important va ser la construcció del dipòsit d’aigües que repartia l’aigua a tot el poble, al barri de Sant Martí i Can Xel.

I promocionar la Fageda d’en Jordà i els Volcans amb els tres lemes següents:

“Dels Volcans a la Mar”, “Dels Volcans a la Neu” i “Dels Volcans a l’Estany”

Apart de totes aquestes millores que vas fer al municipi de Santa Pau també vas promocionar la Vila fora de Catalunya i de l’estat?

Sí perquè vaig agermanar la Vila de Santa Pau amb la ciutat Licodia Eubea que és una ciutat italiana de la província de Catània a la Regió de Sicília. La patrona d’aquest poble és Santa Margarida perquè aquesta ciutat té un lligam històric amb la baronia de Santa Pau i el Volcà de Santa Margarida.

I també vaig participar a Mèxic en un projecte promocionat per la Comunicat Econòmica Europea que era “Conjuntos Históricos Habitables”, m’hi van convidar per ser alcalde de la Vila de Santa Pau que és una Vila que pertany als conjunts històrics habitables, com ho són també Besalú, Girona i altres pobles d’arreu d’Espanya.

També voldria afegir que quan em vaig jubilar l’any 2007 vaig anar a viure uns anys a Santa Susanna i mentre vivia allà vaig acompanyar moltes vegades a l’alcalde d’aquesta població a diferents fires de turisme tant a Europa com al continent Sud-americà.

Per acabar hi hauria algun fet o anècdota destacada que t’agradés comentar?

Quan regentava l’empresa de souvenirs sovint viatjava per anar a visitar diferents representants i clients, l’any 1994 vaig anar a Màlaga i amb el nostre representant vam anar a visitar un client a Gibraltar, aquest client ens va informar que aquells dies hi havia un vaixell Rus ancorat al port que duia a bord diferents oftalmòlegs amb tot el seu equip que operaven per reduir la miopia.

Aprofitant l’ocasió em vaig decidir i em van operar al vaixell, aquest fet, que en aquella època no era gens habitual, va cridar molt l’atenció de la premsa i la televisió, TV2 em va venir a entrevistar a la mateixa Vila de Santa Pau.   

A continuació parlarem amb la Paquita perquè també ens expliqui el seu recorregut vital i professional des de la infància fins aquesta etapa de la seva  jubilació.

Paquita, ens podries explicar com va ser la teva infància?

Vaig néixer el dia 29 de novembre de 1948 a Setcases, el pare es dedicava a l’ofici de traginer, la mare l’ajudava i també conreava els horts i camps, tenia cura de la casa, del bestiar i de la família, van tenir una vida molt dura. Com que la mare i el pare estaven sempre molt ocupats els hi donava un cop de mà vigilant la meva germana, Margarita, que tenia 6 anys menys que jo i sempre que podíem ajudàvem els pares amb les feines de casa.

Recordo que de petita sempre jugàvem al carrer amb les veïnes i quan tancaven l’aigua del rec ens encantava remenar tot el que hi trobàvem, per nosaltres el que hi havia al rec eren les nostres joguines.

El que tinc molt present era el fred que hi feia perquè hi nevava sovint.

Quan vas començar a anar a l’escola?

Hi vaig anar quan tenia 6 anys, al cap d’un temps el mestre va proposar als meus pares que estudiés el batxillerat, que en aquell temps no l’estudiava gairebé ningú, els pares hi van estar d’acord i el mateix mestre em feia les classes però m’havia d’anar a examinar per lliure a Figueres.

Més tard van traslladar el professor i aquest va proposar als pares que continués els estudis de batxillerat a Camprodon i així ho vaig fer, al principi vaig anar a dormir a casa d’una tia però més tard vaig anar a dormir a l’internat de les monges del Cor de Maria, això ho vaig fer fins que vaig complir els 14 anys.

Als 14 anys vaig anar a Girona a estudiar el magisteri, també estava interna al Cor de Maria, als 17 anys ja vaig ser mestre titulada.

Mentre cursava els estudis de magisteri anava a casa per les vacances però anava a treballar en un hotel, aquesta és una de les feines que més m’ha agradat apart de la de magisteri, treballar en el món de la restauració sempre m’ha apassionat. En aquesta feina hi vaig guanyar els primers i també els últims diners.

Quan va començar la teva trajectòria com a mestra?

La primera plaça de mestra la vaig tenir l’any 1966 al col·legi de monges de Sant Feliu de Pallerols, mentre feia de mestra m’estava a la Fonda Can Finet.

La condició que em van demanar les monges va ser que apart de fer de mestra també havia d’entrenar l’equip de bàsquet que estava patrocinat per “CITRANIA”.

Al cap d’un any em va sortir plaça a Aiguaviva, allà hi vaig anar a fer de mestra interina, però tenia l’avantatge que des d’allà podia assistir a les classes de preparació de les oposicions.

Vaig aprovar les oposicions l’any 1968, aquesta va ser una de les meves dues grans alegries que vaig tenir a la vida, l’altra va ser quan va néixer el meu fill Daniel.

A partir de les oposicions ja podies optar per tenir una plaça pública, explica’ns on et van destinar.

Com a primera plaça vaig triar venir a Olot i em van donar una plaça provisional per treballar al parvulari de l’Hospici.

Mentre treballava de mestra a l’Hospici va ser quan ens vam conèixer amb en Ramon i vam començar la nostra relació, vam festejar un any i l’any 1969 ens vam casar i vam viure a Olot.

El 1969 també va ser l’any que vaig concursar plaça fixa de mestra a Santa Pau, amb un mínim de permanència de 6 anys, per aquest motiu dos anys més tard vam anar a viure a Santa Pau, al cap d’uns anys ens vam traslladar de nou a Olot, va ser el dia 31 d’agost del 1985, el dia de Sant Ramon, el Sant del meu home.

Quan vaig arribar a Santa Pau una dona em va dir: “aquest poble té mala entrada però també té mala sortida” i és ben cert perquè en principi hi vaig entrar per 6 anys i hi vaig treballar 40 anys, fins que em vaig jubilar l’any 2009.

Durant tots aquests anys vaig treballar a diferents edificis del poble, perquè l’escola la van canviar d’ubicació diverses vegades, primer la van ubicar a l’edifici de l’actual Ajuntament, després a l’edifici Sant Roc i també va estar ubicada al Castell.

Des del 1969 al 1971 vam estar impulsant amb l’ajuntament i amb el poble perquè es construís una escola nova i finalment l’any 1971 es va aconseguir, gràcies a les aportacions econòmiques del poble per comprar el terreny i del Ministerio de Educación y Ciencia que va construir l’edifici escolar.

En aquesta nova escola hi continuaria com a directora, més tard al centre educatiu se’l va anomenar Escola Joan Maragall.

Ens podries explicar la teva experiència educativa a la nova escola municipal?

La il.lusió d’estrenar l’Escola per mi no va durar gaire perquè a pocs dies de la inauguració vaig patir un accident de cotxe que em va tenir molt de temps impossibilitada.

Quan vaig tornar va ser quan vaig poder dur a terme la meva tasca pedagògica amb molta empenta, coratge i il.lusió.

Voldria remarcar que sempre he tingut interès a aprendre en general i va ser per això que vaig anar a l’Institut francès per millorar els coneixements d’aquesta llengua. Gràcies a aquests coneixements de francès vaig poder acompanyar el meu home, fent d’intèrpret, en tots els seus viatges comercials a França.

Amb el moviment polític de l’any 1977 hi van haver canvis en el sistema educatiu?

Sí, l’any 1977 va ser l’any que es van celebrar les primeres eleccions generals lliures i democràtiques i un dels primers canvis que hi va haver va ser la introducció del català a les aules i també es van institucionalitzar les Associacions de Pares.

Aquests canvis a nivell educatiu em van fer veure la necessitat de formar-me per millorar els meus coneixements i adaptar-me al nou sistema, per aquest motiu vaig assistir a escoles d’estiu a Barcelona que estaven organitzades per Rosa Sensat.

Sempre he estat a favor de l’educació continua perquè el món evoluciona tan ràpid que l’educació permanent em permetia estar al dia dels nous coneixements.

Una altra cosa que sempre he valorat en el món educatiu és portar els alumnes fora del recinte de l’aula, fèiem pedagogia activa fent sortides pel poble, per la natura, etc... d’aquesta manera els alumnes compaginaven els coneixements teòrics amb la realitat.

Apart de les sortides que fèiem per Santa Pau també anàvem a Olot, la capital de comarca, fèiem sortides al mar i també a Barcelona.

Un altre objectiu d’aquestes sortides era perquè volia que els alumnes  experimentessin la convivència fora del nucli familiar i com que en aquell temps no hi havia cases de colònies, duia els alumnes a Setcases i al mas de Vilamaniscle, Can Pòlit.

El teu tarannà innovador et va permetre participar en alguna associació en l’àmbit educatiu?

Sí, vaig col.laborar en la creació de la ZER (Zona Escolar Rural) que està formada per les escoles Joan Maragall de Santa Pau, la Castellroc de Castellfollit de la Roca, la Finestres de Mieres i la Lluís Castells de Riudaura. L’Escola Joan Maragall és la que actuava com a seu des dels inicis de la creació del ZER.

La seva finalitat és compartir recursos, compartir el professorat itinerant especialitzat i fer intercanvis entre els alumnes per afavorir la convivència a través de les sortides, les trobades i les colònies.

Quin any et vas jubilar com a mestra?

Em vaig jubilar l’any 2009, el 20 de juny vaig voler organitzar una festa d’acomiadament al Poliesportiu de Santa Pau, tant l’Escola com tot el poble van col.laborar en la organització de la meva festa.

Estava tan agraïda amb tothom per tot el que vaig aprendre dels altres que vaig fer un detall a tots els assistents en el que hi havia escrit el següent missatge: “Mai dic adéu a ningú, mai deixo que les persones properes s’allunyin, me les emporto amb mi on jo vagi”.

Les mestres de l’escola em van regalar un quadre que va pintar el pintor Quim Domene en el que s’hi reflectien de manera gràfica algunes de les meves aficions.

Ens podries dir quines són aquestes aficions?

De petita m’agradava anar a pasturar les vaques, anar a ròssec amb el pare, m’havia agradat molt anar a caçar granotes, portar la beguda als treballadors dels camps, anar a buscar el pa a la fleca de la plaça de Setcases...

Des de sempre m’ha agradat caminar, conèixer i experimentar la natura, de petita cuidava el meu propi jardí, anava a buscar bolets, castanyes, cireres, maduixes, mores, gerds, xicoines, coscolls, etc...

I també m’agradava anar a esquiar quan arribava l’hivern.

Una altra de les meves aficions ha sigut el cant, he cantat a la Coral Puigsacalm, a la Coral de Santa Pau i per últim a la Coral de l’Associació de la Gent Gran.

Apart de les teves aficions vas fer alguna altra activitat que volguessis mencionar?

Vull fer esment que m’agradava acompanyar el meu home, com a alcalde de Santa Pau anàvem junts als actes oficials i als viatges que organitzava l’Ajuntament d’aquesta Vila.

També anava amb el meu home als viatges comercials de l’empresa Picart, S.A.

Ja de jubilada vaig viure amb en Ramon al municipi de Santa Susanna.

Quan va ser que vau conèixer les activitats de l’Associació de la Gent Gran d’Olot?

Uns anys després de la jubilació va ser quan ens vam assabentar de les activitats que duia a terme l’Associació de la Gent Gran d’Olot, coneixia algun dels membres de la junta directiva, coneixia en Joan Rigall i la Conxita Blanc.

Em van proposar entrar com a membre de la junta i organitzar les sortides, els viatges i les caminades que feia l’Associació.

Malauradament després d’un temps per motius personals i al trobar un substitut que organitzés els viatges i les sortides ho vaig deixar, però vaig continuar organitzant les caminades, primer les fèiem per conèixer l’entorn d’Olot, les inquietuds dels participants per conèixer altres territoris va fer que ens desplacéssim fora d’Olot. Més endavant d’aquestes sortides en va esdevenir el grup de Caminaires del Casal que actualment està ben consolidat, amb una participació i organització significatives que em satisfà enormement.

Vull destacar també que estem molt contents de poder participar en les activitats que organitza tant l’Associació de la Gent Gran com les del Centre Cívic, aquestes activitats ens permeten ampliar les nostres relacions socials, fer ús dels serveis de menjador, bar, perruqueria, podòloga, etc., així com poder practicar amb els companys diferents jocs de taula com és el Rummy i d’altres.

Ramon i Paquita, us desitjo molta salut i anys de vida per continuar gaudint de les vostres aficions, així com de la companyia de la vostra família i amics.