- Inici>
- LA NOSTRA GENT>
- Toni Garcia
Toni Garcia
![]() |
TONI GARCIA GÓMEZ |
“Quan vaig descobrir l’esport del Billar se’m va obrir una porta a un món nou, un món que des del primer dia m’ha fascinat i m’ha aportat moltes satisfaccions”
Pilar Rodeja / Olot, Febrer 2025
En Toni Garcia va néixer a Barcelona el 21 d’octubre del 1940, 3 dies després del l’Aiguat d’Olot. Quan tenia 4 anys la seva família es va traslladar a viure a Olot, on hi va néixer la seva germana Anna Maria, que és 6 anys més jove que ell. L’any 1980 va conèixer la seva parella, La Rosa, amb qui va viure una etapa molt satisfactòria de la seva vida, malauradament la Rosa ara ja no hi és, ens va deixar l’any 2013.
En Toni és un home molt familiar i humà, sempre ha tingut molt bona relació amb els fills de la Rosa i sent una gran estima per la seva germana Anna Maria i el seu cunyat Vicenç i també sent un afecte molt especial pels seus nebots Vicenç i Montse.
El seu caràcter lluitador i emprenedor van fer que dirigís amb èxit el seu propi negoci de tapisseria a Olot, empresa que va tenir un reconegut prestigi dins el sector. Paral.lelament va gestionar i promocionar amb eficiència l’esport del billar, la seva habilitat per dirigir aquest esport ha sigut objecte de molts reconeixements tant a nivell local com arreu de Catalunya.
Què ens pots explicar de la teva infància?
M’agradaria comentar que el meu pare va formar part de la lleva del Biberó, mentre estava en combat el van ferir al colze, el van haver de curar en un hospital de camp a Centelles, quan va estar curat va tornar a casa i més tard va haver de fer el servei militar.
Els meus pares es van conèixer quan eren molt joves i és van casar abans que el pare marxés a fer la mili, la meva mare es deia Carme. Durant aquest període el pare va treballar en diferents empreses de tapisseria de Barcelona, aquesta feina li agradava molt. Quan estava fent el servei militar alguns comandants van requerir els seus serveis de tapisser per les seves residències particulars.
Quan va acabar el servei militar el pare va continuar treballant de tapisser, aquest ofici li agradava tant que tenia la intenció de muntar el seu propi negoci de tapisseria, a través d’alguns contactes es va assabentar que a Olot no hi havia cap empresa que es dediqués a aquest ofici i l’any 1944 els pares van decidir traslladar-se a viure a Olot, jo llavors tenia 4 anys.
Quan van arribar a Olot es van donar a conèixer a tots els fabricants de mobles de l’època i van començar la seva activitat de tapissers, la raó social de l’empresa era Tapisseria García. Aquest negoci sempre ha format part de la meva vida, l’ofici de tapisser m’ha aportat molts mals de cap i també moltes satisfaccions fins el dia de la meva jubilació.
Quan va ser que vas començar a treballar a la tapisseria dels teus pares?
Recordo que quan sortia de l’escola anava corrents a l’empresa dels pares per poder-los ajudar. L’empresa va estar ubicada a tres llocs diferents d’Olot.
La primera vegada que els pares van muntar l’empresa va ser al Carrer Santa Magdalena, hi tenien tant el taller com la botiga, de la botiga se n’ocupava la mare i més endavant també la meva germana, que igual que jo, ella també ha estat sempre vinculada a l’empresa.
Al cap d’un temps el taller es va traslladar al Carrer Bernat Villar i aquí es va continuar fent l’activitat fins el dia del seu tancament. En canvi el taller de confecció i la botiga encara estaven ubicats al carrer Santa Magdalena, el nom de la botiga era Cortideco.
Quan ens van fer tancar la botiga del carrer Santa Magdalena vam adquirir un local més gran a l’Avinguda 11 de setembre, aquest va ser el lloc definitiu fins que es va tancar per jubilació de la meva germana l’any 2010.
Voldria mencionar que el meu pare era un gran tapisser, era molt perfeccionista i el resultat final era molt bo, per això l’empresa va tenir tant de renom. Amb ell vam tenir un gran mestre.
A la feina cadascun de nosaltres tenia les pròpies eines de treball, aquestes no ens les canviàvem mai.
Quan tenia 20 anys vaig decidir fer el servei militar com a voluntari a aquí a Olot per poder tenir més hores lliures per anar a treballar a la tapisseria.
Quan van faltar els pares vam continuar portant l’empresa juntament amb la meva germana Anna Maria i el meu cunyat Vicenç, ell va entrar gestionant tot el tema administratiu, duia la comptabilitat, finances i contactava amb els proveïdors i mica en mica també ens va anar ajudant al taller a entapissar.
L’empresa de tapisseria va treballar només per clients de la comarca de la Garrotxa?
No, al principi teníem clients a Olot, Vic, Ripoll, Camprodon, Ribes de Freser, etc. El boca a boca ens va portar molts clients, fins i tot en teníem a Barcelona i arreu de Catalunya.
No només treballàvem per les diferents fusteries de renom d’Olot, sinó que també treballàvem per la gent benestant de la ciutat. El que sí puc assegurar és que treballàvem molt, fèiem més hores que un rellotge, però aquest volum de feina no em suposava cap problema perquè la feina m’agradava molt.
Havíem treballat també per discoteques a Eivissa, Platja d’Aro, Camprodon i altres. Col.locàvem moquetes, cortines, confeccionàvem coixins, etc.
Com a anècdota vull comentar que una vegada que estàvem treballant al soterrani d’una discoteca a Platja d’Aro, sentíem la música de la Rua de Carnaval que passava pel carrer.
Quan va ser que vas conèixer el món del billar?
La primera vegada que vaig conèixer aquest esport deuria tenir uns 14 anys, va ser el meu pare qui em va introduir en aquest món perquè ell era un gran aficionat del billar.
La primera partida de billar que vaig veure em va fascinar, em va atraure tant que de seguida em va interessar aprendre la tècnica en totes les seves vessants i modalitats.
Quan sortia de l’escola apart d’anar a ajudar els meus pares a l’empresa no perdia cap ocasió per anar a jugar alguna partida de billar, des de llavors sempre més he estat vincular a aquest esport.
On va ser que vas començar a jugar i a dirigir l’esport del billar?
Vaig començar a jugar a billar a la Societat Recreativa Indústria i Comerç d’aquí a Olot, em vaig fer soci d’aquesta entitat i també vaig ser membre de la junta directiva. L’any 1962 aquesta societat es va federar i a partir d’aquí vaig començar a organitzar les competicions arreu de Catalunya.
Al cap de pocs anys de dirigir els campionats de Billar a la Indústria, l’Enric Sacrest que dirigia el Casino Olotí em va venir a buscar perquè els interessava que entrés a formar part de la seva junta directiva i dirigir els seus campionats de Billar. Vaig fer el canvi i a partir de llavors la Federació de billar va està ubicada al Casino Olotí. Així va ser com vaig començar a promocionar el billar des del Casino, ho vaig fer durant 30 anys. Aquí al Casino va ser on vaig conèixer la Rosa, la meva parella.
L’esport del billar em va obrir la porta a un món nou, un món que sempre m’ha entusiasmat i m’ha permès practicar i dirigir un esport d’elit en diferents competicions arreu de Catalunya. Sovint contactava jugadors de renom perquè vinguessin a Olot a fer exhibicions.
Viatjant arreu de Catalunya vaig tenir l’oportunitat de conèixer molts territoris i també vaig conèixer molta gent i, el més important, vaig fer grans amistats.
El mes d’abril de 1992 vaig tenir el gust de conèixer en persona el gran Valerià Parera Sans, conegut com el mestre Parera. Va ser campió i subcampió d’Espanya de billar. Jo n’era un gran admirador. En Valerià va publicar alguns llibres sobre aquest esport, amb temàtiques diferents segons la modalitat. Quan ens vam trobar em va dedicar un dels seus llibres. La dedicatòria deia el següent: “A l’amic Antonio Garcia, un enamorat de les caramboles artístiques, afectuosament Valerià Parera”
Ens podries dir quantes modalitats de billar existeixen?
De modalitats n’hi ha moltes, hi ha el pool americà, l’snooker que té diferents jugades, el francès que és va iniciar a França i altres. Aquí juguem el tipus de billar francès o carambola. Es pot jugar per lliure, a una banda o a tres bandes i també hi ha la modalitat del “Cuadro”.
Quan va ser que vas entrar a dirigir el billar a l’Associació de la gent gran?
Amb l’Associació de la gent gran hi havia contactat moltes vegades. Des del Casino organitzava campionats de billar entre el Casino i l’Associació. Per les Festes del Tura jugava el Casino Olotí contra l’Associació i per les fires de Sant Lluc jugava l’Associació contra el Casino Olotí.
Quan em vaig jubilar als 65 anys va ser quan vaig entrar de ple a l’Associació de la gent gran. Coneixedors del meu compromís amb l’esport del billar em van demanar si podia ser el responsable d’aquest esport i em van fer membre de la junta. Voldria comentar que des que vaig entrar a l’Associació aquesta és la quarta junta directiva de la que en sóc membre responsable dirigint el joc del billar.
Toni, molta salut i anys de vida per continuar gaudint d’aquest esport del billar que des del primer moment et va fascinar i et va obrir la porta a un món que t’ha aportat moltes satisfaccions.